Comentari a la novel·la d’una amiga que te una doble professió: Executiva de dia i Directora de Cine totes les altres hores del dia....


Rosa,

Aquest fi de setmana vaig acabar de llegir la teva novel.la
Tal i com em vas demanar, la he llegida (i visualitzada) com si fós una pel.lícula, i he de felicitar-te perquè, efectivament, és molt cinematogràfica. Ho és tant l'estructura narrativa com la construcció dels personatges.

Al final has fet un exercici de depuració narrativa, suprimint-ne algunes parts per tal que la narració sigui més efectiva pel lector. M'imagino que no deu haver estat fàcil, però, al meu entendre, és una inversió que val la pena perquè sempre beneficia la novel.la. El llenguatge audiovisual funciona de la mateixa manera: menys és més.

Unes de les coses que més m'ha agradat de la novel.la és com treballes el punt de vista de la narració. Moo es manté, a llarg de tot el relat, com un personatge tancat en sí mateix, hermètic, inaccessible. No caus en la temptació de descriure el seu món interior, sinó que només hi connectem a través de la protagonista, que lluita sense èxit per entendre-la i ajudar-la. Amb això aconsegueixes transmetre angoixa i impotència al lector, la mateixa que experimenta la protagonista, en intentar alliberar la seva amiga d'una presó que es resisteix a abandonar.

En aquest sentit, la novel.la em sembla especialment valuosa, ja que copsa magistralment, a través de la vivència i no de la argumentació, la dependència emocional de les persones maltractades envers els seus maltractadors, des de la perspectiva de les persones que les volen ajudar. La protagonista topa una i altra vegada amb la desesperant resistència de la Moo a acceptar la seva situació i l'ajuda que se li ofereix. Com a lectora, topar amb el mur infranquejable de la Moo em transmetia ràbia i ansietat, cosa que demostra que la novel.la està viva i arriba al lector.

Per altra banda, la novel.la està escrita de manera que es generen permanentment expectatives sobre el que passarà, fet que et fa mantenir enganxat al llibre, amb ganes de saber com evolucionaran els personatges. M'ha interessat com vas dosificant la informació per mantenir atrapat al lector; com els enigmes, les ombres, de cada personatge van quedant al descobert pàgina a pàgina, en el moment precís en que aquella nova dada esdevé revel.ladora pel retrat dels personatges.

He disfrutat molt llegint-la.

I ara a per la següent novel.la!

Enhorabona, de nou, Rosa.

Una abraçada i fins aviat,

A.....